MiFi

Written on 10:45 by Vicent Part Julio


El que ens faltava... una altra sigla!
I sembla un nom de gat!
I és que tot açò de la web 2.0 està plagat de parauletes estranyes que, si més no, tenen un significat que podem o entendre. Eixa és la qüestió... parafrasejant a un escriptor del qual no recorde el nom... Bé, sí que el recorde, però vaja, com que no va el tema per ací, direm que és anglés i ja està!

Què és això de la MiFi? Res millor que visitar la web de l'inventor i donar un cop d'ull. Molts coneixem ja com funciona l'Internet mòbil, és a dir, les connexions a la xarxa a través d'un telèfon mòbil o d'un router amb una SIM del mòbil. La xarxa 3G permet velocitats de 7,2 Mb per segon, encara que la majoria de vegades ens conformem amb els 3,5 Mb. No està malament! La xarxa 4G, ens oferirà velocitat de Concorde... diuen que a 100 Mb. No sé, no sé!

El cas és que un dels inconvenients és el fet de que la connexió és per a un únic ordinador. Ara entra al drap el MiFi, perquè es tracta d'un sistema d'Internet mòbil que, alhora que serveix per a establir conexió amb un ordinador, l'aparell actua com a un emissor Wi-Fi, per la qual cosa, crea una xarxa inalàmbrica que permet que altres usuaris es puguen connectar.

Si funciona bé... de "maravilla". Estarem al cas! Segur! De moment, Telefònica i Vodafone sembla que ja han donat un primer pas... ja tinc ganes de veure el segon!

Web 2.0

Written on 10:33 by Vicent Part Julio


Amb un poc de retard, a l'estil de l'antiga RENFE, inicie l'aventura d'aquest blog. Dir-li aventura seria massa tendenciós per la meua part, però ja que pujar al tren de la Web 2.0 és pràcticament obligatori si volem sobreviure en el món actual i pròximament, futur, parlaré d'alguna de les estacions per les quals es pot parar a donar un cop d'ull.

Sembla que això de la Web 2.0 és alguna cosa més que el sembla ser. Sense anar més lluny que a uns 30 quilìometres escasos de "ma casa", l'altre dia vaig anar a una conferència sobre les xarxes socials que es celebrava a Gandia. El ponent, ni més ni menys, que Javier Castellanos. Javier és un personatge simpàtic, agradable i bon comunicador. Ah! No ho he dit... és un dels dos fundadors de l'arxifamosa web rincondelvago.com. Eixa web en la que els nostres estudiants actuals es nutreixen d'aliment diari a pesar de no tenir massa gana de menjar.

Així que, ja que la meua missió és la d'explicar una de les parades de la Web 2.0, aprofitaré la xerrada en qüestió per a, de manera breu (que açò és un blog!), fer-vos un repàs rapidet de les aportacions de Javier. El tema, com he dit, les xarxes socials. Un dels fenòmens més actuals i amb més usuaris, que creixen exponencialment, de totes les franges d'edats, especialment entre els més joves. Qui li anava a dir a Microsoft que, una xarxa social anava a desplaçar al Messenger. Ai, ai, ai... pobre Gates!

Per no entrar en detalls que açò es fa llarg i no em votareu, us diré que un dels punts més calentets va ser el de la privacitat. Sí, aquella que acceptem en les condicions quan ens donem d'alta en una xarxa i que generalment descuidem, exposant a "tot quis-qui" la nostra informació més personal, com ara els nostres contactes, fotos, el que li comentem a algú... així que, ull amb el que mostrem al món digital perquè Internet està obert.

I res, com que el tren ha de continuar, i jo posar-me al dia, fins ací ha arribat aquest primer post.
Si vols votar, vota... i si no, tan amics! No et preocupes! A passar un bon dia... i bon viatge que el tren està a punt d'eixir!

Ah, el de la foto no sóc jo, eh! El de roig... Javier!